Segurament quan pensem en assemblees ens venen al cap imatges de persones adultes. Difícilment ens haurà aparegut la imatge d’uns infants fent assemblea. Aquesta associació d’idees no és arbitrària, sinó que s’emmarca en el nostre imaginari adultocèntric, és a dir, en una concepció de la infància que ens porta a invalidar-la i incapacitar-la per dur a terme activitats que acostumem a associar a les persones adultes.
A la vegada, cal remarcar que tot i que els infants siguin plenament capaços i vàlids per fer assemblees es requerirà un procés d’aprenentatge per poder desenvolupar les assemblees autònomament. De la mateixa manera passa en el cas d’un grup de persones adultes, on ràpidament podem identificar si tenen experiència en dur a terme assemblees o no. I és que a participar s’aprèn participant i és necessari que les persones adultes i amb experiència en l’àmbit estiguem allà acompanyant el procés. A més, és important que entenguem que les assemblees d’infants tindran la seva idiosincràsia particular, amb les seves formes d’organització pròpies. No hem de caure en voler mimetitzar assemblees adultes, ja que seria tornar a caure en una lògica adultocentrista.
Algunes consideracions a tenir a compte:
Fomentar formes diverses de participar
El nostre imaginari adultocèntric, androcèntric i eurocèntric ens porta a concebre la participació d’una manera concreta: racional, objectiva, basada en el discurs i l’acció, en la cerca de resultats… cal que sortim d’aquests marcs i passem a entendre la participació d’una manera més àmplia. Per exemple, sovint es contempla el parlar com l’única manera d’expressar la teva veu o posició respecte a un tema, però no tothom se sent còmode i segur per participar així. Per tant, és important fomentar altres dinàmiques que contemplin aquesta diversitat de participació com, per exemple, posicionar-se en l’espai, gestualitat corporal, expressió artística…
El grup ha de crear la seva pròpia cultura participativa
En la línia de no mimetitzar estructures de participació adultes, és important generar espais de metaparticipació, és a dir, que els infants reflexionin i decideixin sobre la seva participació. Es tracta que sigui el propi grup qui pensi de quina manera es vol organitzar col·lectivament. És indispensable que sigui un espai on elles se sentin còmodes, que estigui adaptat a les seves necessitats, sense que acabem mimetitzant estructures adultes. Es poden establir conjuntament:
-
- Rols i funcions: prendre acta, moderar i dinamitzar la sessió, guardià del respecte, vetllar pel silenci, prendre torns de paraula…
- Llenguatge grupal: signes corporals, paraules clau, objectes… que tinguin una simbologia pròpia dins del grup.
En definitiva, es tracta que el grup vagi configurant de mica en mica la seva pròpia cultura participativa.
Entre els infants també hi ha dinàmiques de poder
Com qualsevol espai social entre un grup d’infants també entraran en joc dinàmiques de poder que reflecteixen el sistema de privilegis i opressions en el que vivim. Si ens hi fixem, segurament els infants que gaudeixen de més poder dins del grup ocupen també un rol de poder en l’entramat social. I és que el centre i marge de la nostra societat es reprodueix també en l’espai educatiu. Cal doncs que a l’hora d’acompanyar la seva participar posem atenció a aquestes dinàmiques i generar mecanismes per equilibrar-les. Pot ser interessant fomentar que el grup prengui consciència d’aquests rols i desequilibris de poder, de manera que s’impliquin en la gestió d’aquests.
Revisar el nostre rol de poder com adultes
A l’hora d’acompanyar la participació dels infants, és indispensable que revisem el nostre imaginari i pràctiques adultocèntriques. La nostra condició d’adultes ens situa en una relació de poder envers els infants, de manera que n’hem de ser conscients per tal de fer-ne un bon ús i no abusar-ne.
En definitiva, per acompanyar assertivament als infants en les seves assemblees és fonamental reconèixer la seva capacitat per decidir i organitzar-se, respectant les seves particularitats i necessitats, així com fomentar un espai on puguin desenvolupar la seva pròpia cultura participativa, amb mecanismes que equilibrin les dinàmiques de poder i promoguin l’autonomia i el respecte col·lectiu.